Comerç Just - AlterNativa3

Autora: Eugenia González.

És molt probable que alguns dels productes que consumeixes habitualment fomentin l'explotació i l'esclavatge infantil. Ets conscient? Aquí t'explico les claus per evitar aquesta situació i fomentar el canvi.

Quin missatge llances amb els teus hàbits de consum?

Un cop em van comentar que cada cop que jo compro un producte, el fabricant interpreta la meva acció d'una manera molt concreta: “el meu producte li agrada”. La conseqüència lògica? Fabricar un altre producte. I fer-ho tot exactament igual. Doncs quan compro una rajola de xocolata que fomenta l'explotació infantil a l'Àfrica, el fabricant interpreta la meva acció de manera molt concreta: “el meu producte li agrada”. La conseqüència lògica? Fabricar-ne una altra més. I fer-ho tot exactament igual.

Doncs quan compro una tauleta de xocolata que fomenta l'explotació infantil a l'Àfrica, el fabricant interpreta la meva acció de manera molt concreta: “el meu producte li agrada”. La conseqüència lògica? Fabricar-ne una altra més. I fer-ho tot exactament igual.

La relació entre el cultiu del cacau i lexplotació infantil

Què hi pots fer tu?

Estic segura que tu no vols contribuir a aquesta situació. Estic seguríssim i, si ets com jo, et sentiràs fatal. M'encanta la xocolata! I tu, ¿ quants anys fa que consumeixes xocolata? Els petits ho prenen? El tens a casa sovint?

La veritat? Em sap greu parlar de l'explotació infantil. Però he arribat a la conclusió que l'única manera que es modifiqui aquesta situació és que en prenguem consciència. Si no parlem, invisibilitzem la situació, neguem la realitat i tanquem la porta al canvi.

Les dades em van conscienciar

L'explotació laboral infantil afecta el 11% dels nens i nenes del món. Això són 168 milions de menors (dades de la PNUD- Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament). I la crisi creada pel COVID-19 no fa més que empitjorar aquesta situació.

Aquestes són algunes dades per reflexionar:

  • Més d'un milió de nens i nenes treballen al cultiu de cacau a l'oest d'Àfrica.
  • Entre 200.000 mil i 800.000 nens i nenes menors de 18 anys són traficats cada any a l'oest d'Àfrica.
  • La indústria del cacau mou milions d?euros a Europa.

El treball infantil és una violació dels Drets Humans:

  • Afecta de manera directa el desenvolupament dels nens i nenes.
  • Provoca danys físics, psicològics i emocionals per a la resta de la vida.
  • Perpetua la pobresa durant generacions, ja que sense educació és pràcticament impossible pujar a l'escala social.

L'Organització Internacional de Treball afirma que: «en les condicions actuals, tret que es prenguin mesures per alleujar-la, la pobresa es podria perpetuar de generació en generació».

Quines són les causes del treball infantil? És un tema complex, però és clar que està arrelat en la pobresa i en les condicions injustes del Comerç Internacional Convencional. Per això el comerç just, una alternativa ètica al comerç convencional, és una solució.

Què t'hauries de preguntar abans de comprar cacau? 2 coses: si és ecològic i si és de comerç just

La xocolata és ecològica? Quan es parla de productes ecològics moltes vegades es posa l'accent en si tenen més nutrients que els convencionals, però jo prefereixo centrar-me en allò que no porten: fertilitzants químics, herbicides sintètics, fungicides industrials… Un producte ecològic no porta químics i per això cuida la teva salut i la dels teus. D'altra banda, si no s'hi han afegit productes químics nocius, això significa que les persones implicades en el seu cultiu o elaboració tampoc no han estat exposades a aquestes substàncies nocives.

És de Comerç Just?

La realitat? Mira, si una xocolata és convencional i no porta un segell que certifiqui que és de comerç just és més que probable que en el seu cultiu, elaboració, transport o comercialització hi hagi hagut nens i nenes en situació de treball forçat, esclavatge o tràfic de persones.

En canvi, si porta el segell Fair Trade significa que la cooperativa (associació de persones agricultores) que desitja que els seus productes siguin certificats s'ha adherit a la Convenció dels Drets dels Infants, cosa que ens assegura que no hi haurà feina forçosa. S'implementaran condicions per assegurar el benestar, la seguretat, l'educació i la necessitat de jugar dels menors.

I, gràcies a les “cosines” que reben els productors, els infants de la comunitat tenen accés a educació, salut, aigua potable… i no només els nens i nenes, sinó també les persones adultes. El Comerç Just beneficia tota la comunitat.

Pot ser que el comerç just sigui la solució?

Que no t'enganyin: els que donem suport al CJ no som un grapat d'idealistes, som milions de consumidors. Sí, no som majoria i el camí a recórrer és llarg, però existim i amb les nostres accions canviem de manera real la vida de milers de persones cada dia.

Com passar avui a l'acció?

Fairtrade

Comença a substituir productes de consum habitual per altres d'alternatius, ètics i sostenibles. Per estar segura que el cacau (o cafè, sucre, etc.) protegeix els nens i nenes assegura't que el producte porta el segell Fair Trade.

Aquests productes els trobaràs a alguns supermercats, encara que és més habitual veure'ls en botigues de productes ecològics, dietètiques i herbolaris.

A la web d'AlterNativa 3 tens un munt d'opcions de productes elaborats amb cacau (i tots estan molt rics): xocolata pura, cacau soluble, xocolata amb superaliments, en rajola, d'origen, gotes i cobertures… I tots són ecològics i de Comerç Just. I amb la seguretat de donar suport a una empresa que fa més de 40 anys que està compromesa amb el canvi.

Xocolata de Comerç Just ecològic i els nens

Comença amb una acció petita. I després segueix amb una cosa fàcil. Però no et paris, segueix fent canvis, encara que sigui una coseta cada mes: el cacau soluble que prenen els petits, aquest detall en forma de bombons que portes quan vas de visita, la xocolata amb què fas el pastís, les llavors de xoco que poses a les magdalenes…
Comença amb una acció petita. I després segueix amb una cosa fàcil. Però no et paris. Tu (i jo i tantes altres persones consumidores conscienciades) som el motor que fa possible el canvi.

Sí, fomento el respecte a la infància comprant xocolata de Comerç Just

En plena recuperació de la Covid-19, aquest passat 25 de setembre ha tornat a estar marcat per diversos esdeveniments. S'han fet dos anys des de la publicació de la Carta Internacional de Comerç Just, cinc des de l'adopció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i hem celebrat el Dia Mundial de l'Acció Climàtica de Fridays for Future.

Tot i això, el complicat escenari que tenim ha enfosquit en certa manera els esdeveniments. La Covid-19 ha augmentat les desigualtats, ha posat en risc la sobirania alimentària i ha afectat sobretot les persones vulnerables. Les persones productores i treballadores del Sud Global han patit àmpliament les conseqüències de la crisi. Però, què podem fer per evitar-ho?

Diverses organitzacions de la societat civil han estat unides per una recuperació justa i sostenible. Per això, exigeixen una transformació de l'economia i el sistema comercial, punts clau per sortir de la situació en què la Covid-19 ha posat molts col·lectius.

¿ Qui són els signants d'aquesta declaració per a la recuperació de la Covid-19?

La declaració, que pots llegir completa aquí, la firmen l'Organització Mundial del Comerç Just (WFTO); Social Economy Europe, Fairtrade, la Xarxa Intercontinental de Promoció de l'Economia Social Solidària (RIPESS); Act Alliance EU, CIDSE, International Federation of Organic Agriculture Movements (IFOAM – Organics International), Wellbeing Economy Alliance i The International Cooperatives Alliance. A més, comptaran amb el suport de la Fair Trade Advocacy Office.

Per llegir els comentaris dels signants, pots entrar al article original de la Coordinadora Estatal de Comerç Just. Des d'AlterNativa3, donem suport totalment aquesta iniciativa perquè la recuperació de la Covid-19 sigui justa i equitativa.

El passat 22 de juliol, el Fons Equatorià Populorum Progressio (FEPP), al qual pertany la cooperativa de Comerç Just Camari, va complir 50 anys. I a AlterNativa3 hem volgut dedicar aquest article a destacar la tasca que ha fet durant aquestes dècades.

El FEPP neix el 1970 liderat per Mons. Cándido Rada amb l'objectiu de crear un “fons comú per a l'assistència als més desheretats”. I, en definitiva, contribuir al “desenvolupament solidari de la humanitat”. Des de llavors, i fins avui, s'ha consolidat com un grup social que uneix diverses entitats a la recerca de benestar, equitat i solidaritat.

Un grup social amb diverses línies dacció, entre les quals sinclou el Comerç Just

En definitiva, el FEPP ha desenvolupat nombroses línies d'acció que volem plasmar de manera molt resumida:

  • Finances populars i solidàries, com la donació de crèdits a entitats per a diferents objectius. Serien, per exemple, la construcció d'habitatges i l'enfortiment de petites empreses.
  • Formació professional i assistència tècnica per a la inserció laboral.
  • Constitució i suport dorganitzacions de base i de segon grau.
  • Promoció de l'accés a la terra mitjançant legalització, adquisició i titulació de les mateixes als cantons i parròquies més necessitats de l'Equador.
  • Desenvolupament de sistemes integrals de producció agropecuària daliments sans.
  • Suport a la constitució de microempreses que aportin valor i qualitat a la producció agropecuària.
  • Sembra d'arbres forestals i fruiters i suport a boscos i cultius agroforestals.
  • Constitució de sistemes comunitaris daigua potable i reg.
  • Construcció de cases, escoles, llocs de salut i altres infraestructures civils.
  • Subministraments de ferramentes i equips per a la producció agropecuària.
  • Provisió de ferramentes informàtiques bàsiques per a organitzacions populars.
  • Produccions editorials pròpies que van de llibres a revistes.
  • Distribució de productes de Comerç Just comercialitzats per Camari, una de les cooperatives amb què treballem a AlterNativa3, així com directament per les organitzacions. Camari, de fet, comercialitza anualment uns 3,5 milions de dòlars sumant al mercat local i nacional les exportacions que fa a Àsia, Amèrica del Nord i Europa.

Feliç 50è aniversari!

Ara que ja t'hem presentat el FEPP -a Camari la pots trobar ja a la nostra secció de cooperatives– només ens queda desitjar les persones que el constitueixen un feliç 50è aniversari! I, per descomptat, que segueixi complint, ja que a AlterNativa3 ens encanta donar suport a les organitzacions que, més enllà del Comerç Just, treballen per la solidaritat i el benestar col·lectiu.

Com contribueix el Comerç Just al compliment de la Agenda 2030? Parlem dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que van assumir les Nacions Unides el 2015, amb la idea d'assolir algunes fites específiques en 15 anys des de llavors.

Encara que puguis pensar que es tracta de dues coses diferents, la veritat és que tenen molt en comú. De fet, es podria dir que són dos camins amb els mateixos objectius. Amb tots dos arribem a la conclusió que el desenvolupament no resideix únicament en l'aspecte econòmic; ens hem de fixar en els aspectes socials, humans i ecològics.

Però quins punts específics tenen en comú? Els desglossarem.

Comerç Just i Objectius de Desenvolupament Sostenible: junts per la cura del medi ambient

Un dels principis de Comerç Just és el respecte al medi ambient, que contribueix als ODS d'acció pel clima i la vida d'ecosistemes terrestres.

D'altra banda, aquest model de producció fomenta les pràctiques agrícoles responsables, que afavoreixen l'entorn i la bona conservació. D'aquesta manera, l'essència del Fair Trade té molt a veure amb l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 12: producció i consum responsables.

Millors condicions de treball i de vida

El Comerç Just té entre els seus principis un pagament just i unes bones condicions de treball, mentre que les Nacions Unides fixen com un dels seus objectius el treball decent i el creixement econòmic. Cal tenir en compte que moltes persones pobres tenen una feina, però aquesta no reuneix les condicions necessàries per eradicar aquestes males condicions de vida. El Comerç Just i l´Agenda 2030 s´uneixen per lluitar per sous justos i uns mínims drets laborals.

Així mateix, parlar de Comerç Just és a dir no al treball forçós i al treball infantil. Això no només coincideix amb l'objectiu de treball decent fixat a l'Agenda 2030; també contribueix a assolir una educació de qualitat. Sens dubte, els nens i les nenes haurien d'estar estudiant i no treballant, i això és una cosa per la qual treballen les organitzacions Fair Trade.

La igualtat: un objectiu comú

Tanquem aquest article parlant d'igualtat: un objectiu que es troba tant entre els principis de comerç just com entre els objectius de desenvolupament sostenible. Entre els primers trobem el principi de "No a la discriminació, igualtat de gènere i llibertat dʻassociació". L'Agenda 2030 coincideix en aquest punt, ja que té com a un dels seus punts principals la igualtat de gènere.

A més, has de tenir en compte que la igualtat és necessària per eradicar realment la pobresa. Podem trobar, doncs, una relació també amb aquesta meta.

Com veus, Comerç Just i Agenda 2030 van estretament lligades. Lluitem per aquests objectius?

0
    La teva cistella
    La teva cistella és buidaTornar a la botiga