Arxius: Cooperativas

La Cooperativa Manduvirá va ser fundada l’any 1975 i està localitzada al poble de Arroyos y Esteros, al sud-oest de Paraguai. La vida pels agricultors i agricultores és dura aquí, doncs la regió es troba a una zona remota i aïllada i els cultius són petits, així com els beneficis que aporta. Els trossos de terra que tenen són constantment dividits en porcions més i més petites, ja que les famílies intenten deixar, a cadascun dels seus fills i filles, almenys, una porció de terra.

Gràcies al recolzament del Comerç Just, la Cooperativa Manduvirá no només té la possibilitat d’afrontar el desafiament d’aconseguir la seva pròpia certificació orgànica, llogar una fàbrica i produir el seu propi sucre ecològic, sinó també d’establir cooperacions a llarg termini amb clients internacionals, conquerint mercats amb la seva marca (distingida com a marca d’alta qualitat). A més, s’afegeixen molts altres beneficis pels socis i sòcies, els seus fills i tota la comunitat, com la financiació de projectes de la Cooperativa en educació, salut o cultiu orgànic.

Vídeo: 1 (Anglès)

ASOCACE es va crear l’any 2003 per representar els interessos dels productors i productores de canya davant la fàbrica sucrera i per oferir els serveis socials i productius als seus membres, com la construcció d’una escola, atenció mèdica o reparació de carreteres, ponts, i altres, provisió de crèdits i estalvis (els bancs nacionals no són confiables), o fer aplec del producte per a vendre’l de manera col·lectiva i, així, aconseguir un millor preu. Avui compta amb més de 200 membres.

El Comerç Just és suma potencial, ja que no resulta fàcil aconseguir fons per a destinar a inversions i projectes. La prima de Comerç Just és la única font de capital sobre la que les cooperatives poden treballar. Alguns dels projectes desenvolupats per la prima de Comerç Just han estat: la millora d’infraestructures (carreteres i reparació de ponts), la millora en l’equipament de la cooperativa (el tractor que pot ser llogat pels seus membres a un cost molt baix) i la possibilitat d’oferir microcrèdits als seus membres).

Aquesta organització es troba a l’illa de Panay, i està formada per unes 30 famílies que fan servir l’agricultura per al conreu del sucre de canya i dels productes necessaris per a la seva pròpia alimentació.

A través de les exportacions de productes de Comerç Just estan aconseguint recursos que els permeten anar resolent, poc a poc, les dificultats a les que ha de fer front la seva activitat productiva, com: la falta d’energia elèctrica, la utilització de màquines obsoletes, les dificultats de transport, etc.

A la vegada, també han realitzat inversions que milloren les condicions de vida de tota la comunitat, com la que s’ha destinat a la construcció d’un ambulatori diürn.

La producció es realitza d’acord amb els criteris d’agricultura ecològica, fent servir com a fertilitzant les excrecions dels cucs de terra. De la canya de sucre produeixen el sucre integral anomenat Mascobado, que no conté additius químics, pel que el gust es conserva de manera intacta. Actualment s’exporta gairebé la totalitat de la producció.

L’organització de Comerç Just Panay (PFTC), a les Filipines, va néixer amb l’objectiu de millorar la posició de la dona a la societat filipina, i treballa per defensar els interessos de la societat camperola i de les dones que viuen als barris més desafavorits de les ciutats. La canya de sucre és la principal font d’ingressos  per a moltes famílies filipines.

PFTC defensa els mètodes tradicionals en la producció del sucre de canya, a més de donar recolzament comercial i tècnic als petits i petites productors i productores, i destaca pel seu compromís social i polític.

Gràcies a que el sucre Mascobado es comercialitza a través dels canals del Comerç Just, els productors i productores de Filipines reben beneficis més alts que els que aporta el comerç convencional, la qual cosa els permet disposar d’unes condicions de treball dignes, amb uns ingresos assegurats, justos i regulars. També han modificat el tipus de producció, éssent aquesta ecològica (fent servir, per exemple, compost propi enlloc de fertilitzants químics i sintètics per als seus camps).

L’Associació Pakta Mintalay neix el 24 de setembre del 2010 per recolzar i participar de la comercialització equitativa dels productes d’alimentació i artesanals de petits i petites productors i productores del camp i dels barris urbans marginals d’Equador.

Pakta Mintalay, que en quítxua vol dir “comerç amb equitat”, comercialitza preferentment productes amb certificació orgànica: panela, bolets, cacau, cafè, quinua… Aquesta comercialització la realitza seguint els criteris del Comerç Just, aconseguint que l’impacte que causa la comercialització es vegi reflexat en la millora de les condicions de vida de les famílies participants, en la cadena productiva i en l’enfortiment de l’organització, tenint com a base els principis del comerç equitatiu.

L’associació d’agricultors i agricultores i ramaders “Cumbres de Ingapi”es troba a la  província de Pichincha, al nord-est de Quito (Equador). El clima és subtropical i l’altitud arriba als 1200 metres. Es va crear l’any 2003 i la formen unes 50 famílies. Són petits agricultors i agricultores, pels qui el principal cultiu és la canya de sucre, tot i que també conreen altres productes per al consum propi i per vendre de manera local, com iuca, blat, plàtans, llimones i altres fruites.

Cada família té, de mitja, entre 2,5 i 3 hectàrees de terra. La collita de la canya de sucre es realitza durant tot l’any, però s’eviten les temporades de molta pluja. Actualment, gràcies al Comerç Just, els productors i les productores han aconseguit sortir de la marginació i la pobresa. Han pogut millorar les seves condicions de vida i les de les seves famílies tenint, per exemple, accés a l’educació per als seus fills i filles, disposant de formació técnica pels socis i sòcies i també invertint en millores en la producció.

Camari, terme que en quítxua vol dir “grat”, es va constituir l’any 1981, especialitzant-se en àrees de comercialització de productes agropequaris i artesanals. Camari funciona com a canal directe de comercialització entre productors i productores populars organitzats i consumidors i consumidores.

Així, la seva missió és oferir uns productes de gran qualitat als consumidors i consumidores, a canvi d’oferir millors preus als i les productors i productores, per sobre del que paguen els intermediaris locals.

Camari recolza la comercialització i la producció amb cursos de capacitació, assistència tècnica i orientació, àrees molt necessàries pels productors i productores tant agrícoles com artesanals.

Els seus productes són venuts tant a dins del país, a les seves pròpies botigues, com a les seves organitzacions de Comerç Just d’altres països.

Podeu visualitzar el vídeo d’aquest productor.

Cooperativa formada per un grup de famílies Harijan, de les castes més baixes de la societat hindú, els intocables. Es situen a l’estat de Tamil Nadu, al sud de la Índia. Aquestes castes han realitzat sempre feines relacionades amb el cuir, la pell i similars. Tot i que s’ha considerat una de les pitjors feines a la societat hindú, per ells ha suposat un gran alliberament en el seu estat de pobresa absoluta.

Després de 18 anys produïnt per a les xarxes de Comerç Just, han aconseguit aixecar un centre mèdic i escoles, una cosa impensable per a aquesta casta en altres temps.

Això ha permès a alguns fills i filles dels membres realitzar estudis de grau mig. Els artesans i artesanes de Palam posen la seva esperança en l’educació dels seus fills i filles, vist com una oportunitat de canvi i futur.

Amb Palam Rural Centre es millora el nivell de vida de les persones més empobrides d’aquesta regió de la Índia, i milers de persones accedeixen a una vida digna, oblidant el calificatiu de casta, produïnt sabons vegetals segons els principis del Comerç Just en un nou model de societat. Aquests sabons es converteixen així en la clau per a sortir de la pobresa, la discriminació i l’analfabetisme en el que viuen.

La central cooperativa indígena del Cauca (CENCOIC) és una organització de productors i productores de cafè que es va fundar al 1980 com el braç comercial del moviment indígena al Cauca, Colòmbia (Consejo Regional Indígena del Cauca).

La organització va aconseguir la certificació del Comerç Just l’any 1995 i, gràcies a això, ha pogut defensar a petits i petites productors i productores de cafè dels abusos dels grans cafeters multinacionals dominants.

Actualment, CENCOIC identifica el cafè com la seva principal línia d’acció, amb grups de productors i productores que formen part de, almenys, 24 reserves indígenes al departament del Cauca, i en diferents grups indígenes ubicats als municipis de Caldono, Piendamó, El Tambo, Santander de Quilichao, Toribio, Jambaló, Inza, Buenos Aires y Suárez.

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=9TlMv0H6j1E

La Asociación de Productores Ecológicos de Planadas (ASOPEP) és una organització que opera dins del municipi de les Planadas, en el departament de Tolima, a Colòmbia. Cada soci i socia productora cultiva de promig uns 6 acres de cafetals, i la seva economia es basa únicament en els ingressos procedents de la producció del cafè. ASOPEP compta amb les certificacions ecològiques i de Comerç Just, amb la idea de recolzar i obrir noves oprtunitats per als productors i productores de cafè de la regió.

ASOPEP és un dels grups més avançats en la regió del sud de Tolima. Destaca, no només pels seus volums de producció sinó també per la seva qualitat i consistència en el perfil de tassa, pel seu alt nivell organizatiu i per la seva capacitat de gestió.

És una associació molt organitzada que aplica exigents controls interns en la cadena de subministrament, els quals es veuen reflexats en la seva excel·lent oferta del cafè.