Des d'AlterNativa3, en la situació de crisi sanitària actual, seguim molt de prop l'afectació d'aquesta pandèmia a les cooperatives de comerç just amb què col·laborem a països del sud global.
El sucre de canya Mascobat d'AlterNativa3 prové de la cooperativa de comerç just PFTC a les Filipines. Aquesta organització va néixer amb l'objectiu de millorar la posició de la dona a la societat filipina, i treballa per defensar els interessos de les famílies camperoles i de les dones que viuen als barris més desafavorits de les ciutats. La canya de sucre és la principal font d'ingressos per a moltes famílies filipines.
Com la major part de la població mundial, les Filipines també s'han vist vastament afectades per la crisi del Covid-19. Per aquest motiu, el president Rodrigo Duterte ha implementat a tot el país les mesures pertinents a aquesta situació de pandèmia en què ens trobem, com ara el confinament obligatori, distanciament social i higiene, arribant també a declarar Estat de Calamitat durant 6 mesos.
Al país, flanquejat per l'exèrcit i la policia, es dóna una situació de molta inseguretat a causa del difícil accés a necessitats bàsiques com menjar, aigua i medicines per als seus més de 100 milions d'habitants. Això se suma al fet que la gran majoria dels habitants no poden fer teletreball ni tenen accés a serveis d'urgències o hospitals.
Una de les grans preocupacions del país és l‟impacte econòmic que aquesta pandèmia està provocant en milions de persones. No hem de perdre de vista que la gran majoria de la població viu amb ingressos que només els permeten passar el dia, per la qual cosa amb la situació actual es troben en una condició econòmica deplorable. S'estima que a l'illa de Luzon hi ha uns 14,4 milions de persones treballadores no regulades, és a dir, 3 de cada 5 persones s'han quedat sense ingressos de cap mena a causa de la pandèmia. 11 milions d'habitants més sí que estan empleats, però en realitzar treballs considerats no essencials, es troben actualment sense feina i, per tant, sense ingressos. Per a aquestes persones, l'ajuda del govern és equivalent a uns 91€. Aquest ajut es proporciona una única vegada. Cal destacar també que, de mitjana, una família filipina està composta per 6 membres.
Agafant com a exemple els venedors de peix, la mitjana d'ingressos bruts diaris abans del confinament era d'uns 2000 pesos (uns 36€), ara és de 1000 pesos (18€ aprox.), és a dir, la meitat. Això és reflex de la gran caiguda en la demanda de peix al país i, per altra banda, una sobreoferta, per la qual cosa els preus han baixat en picat.
En definitiva, el Covid-19 ha colpejat durament el país deixant-lo en un estat de crisi sanitària amb un impacte econòmic advers. La població critica les mesures del govern, que no tenen en compte la situació de milions de persones sense accés a la sanitat ni a ajuts econòmics o socials. Ha estat la pròpia societat la que s'ha organitzat per combatre la situació, amb la creació, per exemple, del Fight Codiv-19 People's Alliance (FCPA), que té com a objectiu sensibilitzar la població sobre com evitar contagis, i tracta a més de recaptar fons per ajudar les persones afectades econòmicament per la situació, així com distribuir aliments bàsics i desenvolupa un programa d'alimentació infantil.
Des de KARAPATAN Panay, una aliança de grups, individus i organitzacions que treballen per i per a la promoció i protecció dels drets humans a les Filipines, llancen el següent comunicat (24 de març de 2020):
Actualment, la càrrega de tractar els pacients infectats pesa molt sobre els metges, cinc dels quals ja han perdut la vida en contraure Covid-19. subsistència es transfereix a les unitats del govern local. Cada dia que passa es torna més evident la manca de personal mèdic, equipaments, kits de prova i subministraments a mesura que incrementen els pacients infectats amb Covid. Les UGL necessiten més fons per mantenir l'ajuda alimentària diària als seus constituents mentre la crisi persisteix i empitjora.
