Impacte a l'organització PFTC
Des d'AlterNativa3, en la situació de crisi sanitària actual, seguim molt de prop l'afectació d'aquesta pandèmia a les cooperatives de comerç just amb què col·laborem a països del sud global. El sucre de canya Mascobat d'AlterNativa3 prové de la cooperativa de comerç just PFTC a les Filipines. Aquesta organització va néixer amb l'objectiu de millorar la posició de la dona a la societat filipina, i treballa per defensar els interessos de les famílies camperoles i de les dones que viuen als barris més desafavorits de les ciutats. La canya de sucre és la principal font d'ingressos per a moltes famílies filipines.
Com la major part de la població mundial, les Filipines també s'han vist vastament afectades per la crisi del Covid-19. Per aquest motiu, el president Rodrigo Duterte ha implementat a tot el país les mesures pertinents a aquesta situació de pandèmia en què ens trobem, com ara el confinament obligatori, distanciament social i higiene, arribant també a declarar Estat de Calamitat durant 6 mesos.
Al país, flanquejat per l'exèrcit i la policia, es dóna una situació de molta inseguretat a causa del difícil accés a necessitats bàsiques com menjar, aigua i medicines per als seus més de 100 milions d'habitants. Això se suma al fet que la gran majoria dels habitants no poden fer teletreball ni tenen accés a serveis d'urgències o hospitals.
La pandèmia a les Filipines
Una de les grans preocupacions del país i del PFTC és l'impacte econòmic que aquesta pandèmia està provocant en milions de persones. No hem de perdre de vista que la gran majoria de la població viu amb ingressos que només els permeten passar el dia, per la qual cosa amb la situació actual es troben en una condició econòmica deplorable. S'estima que a l'illa de Luzon hi ha uns 14,4 milions de persones treballadores no regulades, és a dir, 3 de cada 5 persones s'han quedat sense ingressos de cap mena a causa de la pandèmia. 11 milions d'habitants més sí que estan empleats, però en realitzar treballs considerats no essencials, es troben actualment sense feina i, per tant, sense ingressos. Per a aquestes persones, l'ajuda del govern és equivalent a uns 91€. Aquest ajut es proporciona una única vegada. Cal destacar també que, de mitjana, una família filipina està composta per 6 membres.
Els venedors de peix guanyaven uns 2000 pesos diaris abans del confinament (uns 36€). Ara guanyen només 1000 pesos (aproximadament 18€), és a dir, la meitat. Això reflecteix una gran caiguda en la demanda de peix al país. A més, hi ha una sobreoferta. Per això, els preus han baixat molt.
En resum, el Covid-19 ha colpejat fort el país. Està en una crisi sanitària amb un impacte econòmic negatiu. La població critica les mesures del govern. Aquestes no consideren milions de persones sense accés a la sanitat ni ajudes econòmiques o socials.
La societat s'ha organitzat per fer front a la situació. Per exemple, es va crear el Fight Covid-19 People's Alliance (FCPA). El seu objectiu és sensibilitzar sobre com evitar contagis. També busca recaptar fons per ajudar els que pateixen econòmicament. A més a més, distribueix aliments bàsics i desenvolupa un programa d'alimentació infantil.
KARAPATAN Panay
Des de KARAPATAN Panay, una aliança de grups, individus i organitzacions que promouen i protegeixen els drets humans a les Filipines, llancen el següent comunicat (24 de març de 2020):
Actualment, la càrrega d'atendre els pacients infectats recau sobre els metges. Cinc ja han perdut la vida després de contraure Covid-19. La responsabilitat d'alimentar milions de ciutadans confinats a casa seva es transfereix a les unitats del govern local. Aquestes persones estan privades de qualsevol mitjà de subsistència.
Cada dia es fa més evident la manca de personal mèdic, equipament, kits de prova i subministraments. Els pacients infectats amb Covid-19 continuen augmentant. Les UGL necessiten més fons. Només així podran mantenir l'ajuda alimentària diària a les comunitats mentre la crisi persisteix i empitjora.
PFTC
- 05-05-20
