El reconeixement del comerç just en la llei d'economia social marca un avenç important per a un model basat en la dignitat, la sostenibilitat i les relacions justes. La notícia, publicada per la Coordinadora Estatal de Comerç Just el passat 13 d'abril, coincideix a més amb el 40 aniversari del moviment a Espanya.
La nova llei d'economia social regula el comerç just.
La nova llei d'economia social 2026 incorpora el comerç just de forma explícita, reforçant el seu paper dins d'aquest model econòmic orientat a les persones.
Un reconeixement que ja és oficial
La llei va ser publicada al BOE el 9 d'abril i va entrar en vigor el dia 10. En el seu article 8, el comerç just apareix integrat entre els àmbits que es promouen dins de l'economia social. No es tracta d'una menció puntual, sinó d'un reconeixement clar i directe.
A més, la disposició addicional novena defineix què s'entén per entitats de comerç just i com encaixen en aquest ecosistema. Aquest detall aporta claredat i suport institucional a un sector que feia anys reclamant visibilitat dins del marc legal.
Aquest reconeixement s'analitza en profunditat en l'article de la Coordinadora Estatal de Comerç Just, on es contextualitza el seu impacte en el sector.
Per què aquest reconeixement del comerç just és rellevant
El reconeixement del comerç just dins de l'economia social reforça la seva legitimitat i obre noves oportunitats per al seu desenvolupament.
Visibilitat, suport i recorregut per endavant
Que el comerç just formi part de la llei implica quelcom més que una declaració simbòlica. Suposa donar-li visibilitat institucional i consolidar-lo com una estructura econòmica amb impacte real.
També facilita que s'impulsin des de polítiques públiques i que guanyi pes en decisions de compra responsable, tant en administracions com en empreses.
Des de la Coordinadora Estatal de Comerç Just es considera que aquest pas pot afavorir la seva incorporació en processos de contractació pública i en estratègies empresarials més sostenibles.
Tot i així, el context convida a seguir avançant: a Espanya la despesa mitjana anual en comerç just ronda els 3,20 euros per persona, lluny de països com França, on supera els 30 euros.
Economia social i comerç just: una relació coherent
La connexió entre l'economia social i el comerç just no és nova, però ara queda recollida de forma oficial a la llei d'economia social 2026.
Un model que posa les persones al centre
L'economia social agrupa iniciatives que prioritzen el benestar col·lectiu, la sostenibilitat i l'equitat. En aquest marc, el comerç just hi encaixa de manera natural: comparteix la mateixa manera d'entendre la producció, les relacions comercials i l'impacte en l'entorn.
Aquest reconeixement arriba, a més, en un moment simbòlic. El moviment de comerç just compleix 40 anys a Espanya, consolidant un recorregut que ha demostrat que una altra forma de fer les coses és viable, també des del punt de vista econòmic.
Què hi ha darrere del comerç just a Espanya
Parlar de comerç just a Espanya és parlar d'un model que connecta consum responsable amb condicions dignes en origen.
De la cadena de valor a les persones
Darrere de cada producte de comerç just hi ha decisions concretes: preus que permeten viure amb dignitat, condicions laborals adequades, absència d'explotació infantil i una aposta real per la igualtat de gènere.
A això se sumen relacions comercials estables, que aporten seguretat a les cooperatives productores, i pràctiques agrícoles respectuoses amb l'entorn. Tot això configura una cadena de valor que no es basa únicament en l'intercanvi econòmic, sinó en el respecte i la transparència.
Què implica aquest avenç per al consum responsable?
El comerç just i la compra responsable s'aproximen més amb aquest reconeixement dins de l'economia social, connectant la llei amb decisions quotidianes.
De la llei al gest diari
Aquest tipus d'avanços institucionals ajuden a que el comerç just sigui més visible i comprensible per a qui consumeix. Però el canvi real ocorre en el quotidià: triar productes que respecten a qui els produeixen.
Cada compra pot donar suport a una forma diferent de produir i distribuir. No cal canviar-ho tot d'un cop, n'hi ha prou amb començar a mirar l'origen, el procés i les condicions que hi ha darrere del que consumim.
En aquest sentit, el comerç just deixa de percebre's com una cosa puntual o excepcional i s'integra en hàbits de consum més conscients, accessibles i coherents amb el que moltes persones ja busquen.
Una mirada des de AlterNativa3
El reconeixement del comerç just en la llei d'economia social reforça un model que moltes organitzacions defensen des de fa anys des de la pràctica diària.
Un camí que ve de lluny
Aquest avenç no crea el comerç just, però sí el situa en el lloc que li correspon. Des d'AlterNativa3, forma part del dia a dia des de fa dècades: en la selecció de matèries primeres, en la relació amb cooperatives productores i en la manera d'entendre cada producte.
Celebrar aquest pas és també reconèixer la feina de totes les persones que han sostingut aquest model durant anys, moltes vegades sense el suport institucional que ara comença a consolidar-se.
El comerç just guanya espai dins de l'economia social, però el seu sentit continua estant en allò essencial: relacions més justes, productes amb història i decisions de consum que tenen impacte.
Triar comerç just és una manera concreta de donar suport a un model econòmic més humà, transparent i sostenible.
- 28-04-26
